Hola, sóc un pensament recurrent i t'acompanyaré durant la resta del dia.

Com aquella canço que se t’enganxa i no pots parar de cantar o el desig d’estar amb la persona que estimes; els pensaments recurrents també tenen la seva vessant negativa. Però què fa que pensem en coses que no volem pensar? La por és la protagonista, la qual desencadena un intent de control. Por a què? A que el que pensem sigui el que realment som (si penso que mataría a la meva mare després d’una discussió vol dir que sóc un assassí) o a que realment un dia el pensament no desitjat passi a ser acció. Tendim a transformar les possibilitats en certeses.


Quan intentem controlar el nostre fluxe de pensament es produeix la paradoxa de que portem en un primer plà allò que volem evitar. La ment no entén el “no”, per tant dir “no vull pensar en x” és igual pensar-hi automàticament. Hem de fer una feina activa per mantenir qualsevol pensament present. Imagineu-vos per un moment, que la nostra ment és un riu i els pensaments són com troncs que flueixen en aquest riu.


Què podem fer per desfer-nos d’aquests pensaments tant odiosos?


Apuntar les preocupacions en una llibreta per ocupar-nos-en més tard pot ser un bon recurs. D’altra banda sabem que l’estrès té un efecte negatiu en aquest sentit i per tant podem intentar reduïr-lo mitjançant tècniques de relaxació, fent esport o reorganitzant la nostra vida.


Què faríem si estem davant d’un riu que porta un tronc que ens molesta? Entraríes a l’aigua per treure’l? o simplement el deixaríes passar? Quan entenem que la ment té un fluxe de pensament constant l’acceptació i el deixar passar poden ser eines útils per no alimentar els pensaments no desitjats.


Altres eines que ens poden ajudar son l’art, l’escriptura, el dibuix o un conte, entre d’altres. Ens poden permetre donar un pas enrere, a plasmar-ho en alguna cosa exterior que ens ajudi a diferenciar el que és el problema i el que som nosaltres.

Finalment, en ocasions és important entendre el significat del pensament. Pot ser una alarma d’una situació que volem que canvii o que ens fa por. Si penso que puc morir en qualsevol moment això ens pot donar pistes en la direcció d’un sentiment de desprotecció o de por a assumir riscos vitals habituals.

Posts Recents
Arxiu