Pautes per criar un "petit dictador" (1r Capítol)

Com ja sabeu, l'objectiu d'aquestes pautes es senyalar i descriure patrons perjudicials, no amb la idea de culpar als pares, sino amb la intenció d'ajudar-vos a identificar-los i poder trencar-los. Estàn basats en el llibre "Cómo criar hijos tiranos. Manual de antiayuda", on ens sembla molt interessant el format desenfadat, amè i irònic dels autors que pretenen redactar aquest manual d'antiajuda (perquè d'autoajuda ja n'hi ha molts oi?). ;)

En anteriors entrades del blog, us explicavem les bases per criar un petit dictador. Avui, us proporcionem el primer capítol de “Pautes per criar un petit dictador”.

"Cediu a tots els seus capritxos: prohibit dir que no"

Pauta de les més eficaces perquè els nens comencin a ser capritxosos, passin a ser progressivament més exigents. Tots sabem que és relativament fàcil cedir devant de criatures que al cap i a la fi, són adorables, saben posar aquelles caretes d’il·lusió quan alguna cosa els hi ve de gust i que, alhora estàn equipats amb una gola poderosa per aterroritzar-nos amb els seus crits o els seus plors si no els hi concedim. No és senzill comprar-li una altra bossa de gominoles, sabent l’alegria que s’endurà (i prevenint la rabieta que pot organitzar si no li comprem)?

Per altra banda, una vegada es comença a cedir, la tendència natural és fer-ho cada vegada més. Els nens neixen amb un manual de reforçament sota el braç i de manera espontània saben premiar cada cessió dels pares i castigar cada espera en la gratificació. Y els pares, a més a més, tendim a creure que estem controlant als nostres fills al concedir-los el que ens exigeixen, el que contribueix a avançar en l’espiral de cessions i exigències.

Tot i així, es molt probable que sovint, s’escapi algún “no” quan el seu fill li demani alguna cosa. En aquest cas, no s’alarmi, perquè pot reduïr l’efecte contraproduent del “no” explicant-li al seu fill amb paciència perquè no pot fer allò que pretèn (tallar-li el vestit a la germana amb unes tisores, creuar la carretera sense mirar i corrents, etc). És més, si s’allarga en les seves explicacions, és possible que el seu fill acabi tenint una rabieta; en aquest cas, es trobarà amb una oportunitat per seguir promovent la seva dictadura.

Recorda que aquí l’important és evitar el “no” ferm i simple. El “no” matisat, explicat i raonat (especialment amb nens més petits) acaba quasi sempre per funcionar com si fos un “si”.

"On mana un nen, no mana un adult"

Es tracta de que el nen tingui sempre la prioritat, de manera que les seves necessitats s’anteposin a les necessitats dels adults. (activitats del cap de setmana, decidir les vacances, el nom del germanet o germaneta…). D’aquesta manera, aprèn des de petit que és més important que els altres, un aprenentatge crucial per qualsevol petit dictador.

Deixa que interrompi en qualsevol conversa, acaba inmediatament el que està fent si el seu fill li demana i deixi que ell/a prengui la majoria de les decisions que afecten a la família.

Una altra forma d’ensenyar la irresponsabilitat dels seus actes, és defentsant-lo sempre, especialment quan ha fet alguna cosa malament i en realitat s’hauria de responsabilitzar del que ha fet.

Estigueu ben atents al proper capítol, on explorarem altres pautes que ajudin a generar "petits dictadors".

Referència Bibliogràfica: “Cómo criar hijos tiranos. Manual de antiayuda. Mark Beyebach y Marga Herrero de Vega (2013).”