Pautes per superar la por i ser segur

Si vols ser una persona sense por i absolutament segura de tu mateix la recepta és senzilla, però té un alt cost. Estar mort és la única forma. La menys radical és morir en vida: et pots tancar a casa i no relacionar-te amb ningú, no explicar mai res íntim per no exposar-te, no seguir els teus desitjos per si fallen, etc. Evitem posar-nos en risc per evitar la por.

 

La clàssica resposta davant d’aquest plantejament és que si afrontes les pors aquestes desapareixen. Segurament en alguns casos és així. Podem imaginar pors concretes com a les aranyes, a volar o a llocs tancats, que amb exposició progressiva disminueixen o desapareixen. Però com afrontem les pors més abstractes? La por al rebuig, a l’abandonament, a no arribar a ser qui vols ser o a tenir el que vols, i la mare de totes les pors: la por a la mort. Aquestes pors obviament tenen a veure amb la nostra història, però hem d’entendre que són universals. Resulta complicat abordar-les ja que de fet són molt racionals. Qui som nosaltres per dir a un altre que la seva parella no el deixarà en qualsevol moment? O que no tindrà una malaltia mortal demà mateix? Tot i això sabem que no és saludable estar constantment preocupat per aquests temes.

 

Com ho fem doncs? La comprensió i l’acceptació de les nostres pors és el camí que ens queda. Quan tenim por de la foscor i la mama ens diu que no passa res i que està amb nosaltres, sembla que tot es calma. I a mesura que anem creixent, aprenem a identificar i gestionar les nostres pors. Estem tant exposats a les infinites possibilitats del món, als infinits riscos que és ridícul només preocupar-se per una cosa. Si ens proposem fer bé la feina i preocupar-nos per tots els riscos entenem que és inabarcable.

 

Sovint, les pors ens poden marcar tot el que no volem en el camí que estem construint (no volem volar, no volem estar en llocs tancats, no volem que ens rebutgin…alarma!) però què és el que sí que volem? A vegades la por ens despista… Si no tinguessis por, com construiries el teu futur? O com a nosaltres ens agrada dir: si la por no et paralitzés, què faries?

 

Realment en aquest mar d’incertesa només ens calma una relació càlida, intensa, íntima, la sensació de connexió, de comprensió. La qüestió doncs no està en com evitem les pors sinó en com les acceptem i ens centrem en generar el seu oposat: l’amor.


 

 

 

Please reload

Posts Recents

November 14, 2019

July 31, 2019

July 8, 2019

January 1, 2019

Please reload

Arxiu
Please reload