Com sé que estic sentint el que hauria de sentir?

September 25, 2017

 

Alguna vegada t’has sentit invaït per els “hauria de”? Aquella veueta que et diu: hauria de fer més esport, hauria de menjar més sa, hauria d’estudiar més o hauria de ser més ordenat. Aquests sempre tenen a veure amb alguna entitat o narrativa a la qual li dones autoritat. Què vol dir això? Si compres revistes o veus la tv i els teus referents tenen una figura perfecta, es converteixen en la font dels “hauria” en relació al cos:  “hauria d’estar més prima”, “hauria de cuidar més la meva alimentació”, etc.

 

Però què passa quan aquestes normes internalitzades (que agafem de fora i ens les auto-imposem) tenen a veure amb les emocions? Les accions són relativament fàcils d’emular, de copiar i seguir, i els anàlisis de pensament també. Però què passa amb aquest món abstracte de les emocions? Com sé que estic sentint el que “hauria” de sentir? Com sé que la intensitat del que sento és la correcte? Com sé que allò que sento és enamorament i si és de veritat?

 

Les normes culturals et guien per a poder conviure en societat de forma coordinada. Moltes d’aquestes ens ajuden a mantenir la seguretat “Hauries de mirar a banda i banda abans de creuar el carrer” o a respectar als altres “Hauries de deixar acabar de parlar a l’altre abans de dir la teva”, la qual cosa ens caracteritza com a societat evolucionada. Però es produeix un xoc en els àmbits abstractes i individuals com les emocions o les necessitats p

 

ròpies (gana, cansament etc.).

 

Segurament alguna vegada has viscut la famosa lluita entre la raó i el cor, el dilema entre el que sento i el que crec que hauria de sentir. En les emocions no hi ha normes, tot el que sents és vàlid i els “hauria” perden el sentit. La pregunta significativa és: com em sento? i per tant: Què necessito? Necessito descansar? Necessito menjar? Necessito sentir-me cuidat?

 

Si creus que no estàs tant enamorat com a les películes de Disney o com aquell amic que es va tornar boig per la seva primera novia i te’n parlava a tota hora: Calma! L’amor no es pot quantificar ni comparar. Intentar evaluar-lo i jutjar-lo no farà res més que desconectar-te i per tant allunyar-te del que és important: Simplement sentir.

 

 

Josep Montañés i Silvia Montero 

 

Please reload

Posts Recents

November 14, 2019

July 31, 2019

July 8, 2019

Please reload

Arxiu
Please reload