La incertesa del que vindrà

Aquests dies sembla que les certeses van molt buscades. Tots volem saber dates de desconfinament, quan podrem reprendre la feina, quan podrem veure els nostres familiars o quin impacte tindrà la situació en la societat a tots els nivells. Per la part sanitària és evident que busquem respostes sobre la forma de no contagiar-se o de minimitzar riscos. Ens agrada escoltar les persones que es vesteixen d’un halo de seguretat absoluta i fan prediccions amb la certesa de nostradamus. Tot i això, tots sabem que el futur és incert, no? Què ens porta a aquesta fantasia de control?



Si ho pensem bé, sempre estem fent teories de com funciona el món. Aquestes, si són més o menys encertades, ens donen una situació d’avantatge en relació al que vindrà, ja que ens podem preparar. Així doncs, els millors futuròlegs són els que tenen més números de sobreviure.



Amb aquesta visió ens podem abocar a una dinàmica de control absolut, però és evident que hi ha més variables. Segurament no és el millor moment per dir-ho, però: “no controlem pràcticament res del que ens passa”. Aquesta és una afirmació que pot ser desmoralitzadora, i certament en part ho és. No controlem les malalties que tenim, ni el temps que fa, ni què fan les altres persones, ni les guerres al nostre voltant, ni els accidents de trànsit, etc. Podem reduir les probabilitats de perill, per exemple, conduint amb cautela o fent esport i alimentat-nos de forma saludable, però mai podrem evitar el perill totalment.


Si el control, per tant, només és una fantasia, quina posició hem de prendre? Amb el següent exemple s’entén bé: si coneixeu les característiques d’un TOC sabreu que una de les seves expressions és amb la neteja compulsiva. Aquests dies a molts de nosaltres ens poden diagnositcar un TOC fàcilment, però hi ha més perill ara que abans? Té més sentit rentar-se les mans ara?


Certament hem de trobar un equilibri entre reduïr riscos i dedicar la nostra vida a la prevenció. Si cada dia fem neteja a fons de la casa tres vegades, és probable que reduïm riscos de contagi, però estarem dedicant gran part de la nostra vida a la prevenció. Portem-ho a l’extrem: la màxima prevenció de perills és quedar-se a casa, al llit si cal, però la vida d’aquesta manera és bastant poc emocionant.


L’equilibri entre una vida satisfactòria i l’evitació de perills és un debat etern i molt personal, però probablement entendre que la sensació de control que tenim en alguns moments no és res més que una fantasia, ens pot obrir els ulls.



Per acabar amb un apunt optimista: en realitat tenim control sobre allò més important, el nostre tracte cap als altres. Cuidar les nostres relacions és el que de ben segur està a les nostres mans i sense cap tipus de dubte (això sí) ens genera més benestar personal.




Us recordem que aquests dies us seguim acompanyant en aquesta situació tan excepcional en format online.



Per altra banda, a la nostra web podreu trobar un e-book sobre l’ansietat que hem elaborat especialment per entendre aquesta sensació tant desagradable.




Posts Recents
Arxiu