La gent no canvia?

És probable que tinguis la sensació de que la gent no canvia. Ens diuen que volen canviar, però segueixen fent el mateix oi? I saps que creure en la possibilitat del canvi t’ho posa més fàcil, però la intuïció et diu que és qüasi impossible.

Hi ha algunes raons per les quals ens passa això:

Basem les nostres prediccions en el passat, en la nostra experiència. Quin gran error! Tot i que és inevitable ja que és la única referència que tenim. És important tenir en compte que aquesta és una forma molt rudimentària d’anticipar el que passarà, que en general ens serveix, però que ens traeix a l’hora de canviar.

Veiem que la gent al nostre voltant no acaba de canviar. Aquest és un punt d’inflexió vital. En moltes ocasions ens trobem pensant que al que tenim al costat li aniria millor si fés alguna cosa diferent, però per més que li diguem, no canvia. La gent canvia el que vol canviar de veritat. Ni el que li convé, ni el que necessita, ni el que li diuen o li aportarà més benefici: simplement el que vol. Desde fora, per tant desde la nostra visió, ens fa la sensació que, en termes generals, la gent no canvia el que hauria de canviar. Per altra part hi ha molts canvis interns que no veiem. Com a professionals de la psicologia nosaltres ens trobem amb una dicotomia curiosa: per una part podem compartir una mica aquesta sensació en la vida privada, però en la professional veiem canvis extraordinaris diàriament. Finalment ens hem de rendir a l’evidència!

Que tu no canviis no significa que els altres no ho facin. Aquest és un altre error que cometem tots sovint: pensem que els altres són com nosaltres. Creiem que si a nosaltres ens va bé sortir a córrer, al nostre amic també li servirà. Si a nosaltres ens funciona el yoga, a la nostra parella també. Si a nosaltres ens encanta la música clàssica, als altres també. I si no és així és que no ho saben apreciar o no els hi falta alguna cosa que nosaltres tenim. Quan aconseguim sortir de nosaltres mateixos i podem veure que les meves eines o gustos no han de ser els mateixos per als altres, podem començar a plantejar un canvi propi encara que el del davant no canvii.

Per últim hem de tenir en compte que som, en part, el que els altres creuen que som. Dit d’una altra manera: construïm la nostra identitat a partir, en part, de la imatge que ens retornen de nosaltres mateixos els altres. Així doncs, si les persones que estimo em transmeten que no canviaré mai, és probable que ho acabi incorporant sense voler-ho.

Què passa si crec que no puc canviar? És bastant evident que ho deixem d’intentar o els esforços són minsos.

Què passa si crec que sí que puc canviar? Els esforços són més constants, podem superar els obstacles millor, tenim més energia i finalment és més probable que arribem a l’objectiu.

Com sabem si el canvi és possible? En poques paraules: no ho sabem. Creus que podries pujar a l’Everest? Qui sap? Potser si et poses a entrenar sense parar durant alguns anys podries arribar al cim del món. Només en el procés podrem veure si el canvi és possible o no.

Hem d’arriscar, hem d’invertir sense saber si realment treure’m el profit que volem. Aquestes són les regles del joc. T’arrisques?