Per què ens atreu la por?

Segur que recordes aquella sensació d’estar esperant a la cua del túnel del terror o del Dragon Khan. Sents com el cor s’accelera i les mans et comencen a suar. Voldries marxar, però hi ha una part de tu que et força a quedar-te. Hi ha dos factors que ens empenyen a posar-nos en situacions temudes:

En primer lloc la biologia juga un paper important. La part del cervell que s’ocupa de les emocions és l’amígdala, una glàndula que ja els nostres antecessors tenien. Aquesta és summament ràpida a l’hora de reaccionar ja que hi ha ocasions que un segon més pot significar la diferència entre la vida i la mort. Per altra part tenim el còrtex frontal que és una part més moderna i s’ocupa de funcions com la planificació, la reflexió o l’anàlisi. Aquesta és una mica més lenta (microsegons) degut a la complexitat de la informació i del procés. Aquesta petita diferència en el processament produeix la seqüència següent:

Tenim un estímul potencialment perillós – L’amígdala s’alarma i activa el cos (segrega adrenalina que ens prepara per a l’acció, puja el ritme cardíac per si cal reaccionar etc.) – El còrtex frontal analitza la situació – Traiem la conclusió que la situació no és perillosa – Ens calmem.

Hem de tenir en compte que a nivell biològic el procés és molt semblant al que passa quan sentim emocions positives, per tant això és un factor que té influència en que vulguem repetir l’experiència.

En segon lloc apareix la identitat: Qui sóc jo? Què sóc capaç de fer? Tots tenim una voluntat de millora constant, d’aprenentatge, de curiositat del que ens rodeja. Aquest motor fa que vulguem afrontar les pors. Si reprenem l’exemple del Dragon Khan veiem que les persones que ja han pujat varies vegades segurament no senten tanta por quan s’hi ha d’enfrontar una altra vegada. Això és degut a que han afrontat la situació real i no el que imaginaven (que en ocasions té moltes diferències) i per altra part han superat una situació de perill, cosa que pot produir un petit canvi en la seva identitat: “ara sé que puc fer una mica més del que podia fer fa una hora”. Aquesta sensació d’èxit, de control i de creixement és molt atractiva per a qualsevol de nosaltres.

Finalment hem de considerar que als dos factors esmentats: Biologia i Identitat, se li suma la consciència de que és una experiència finita i controlada. És l’entrenament perfecte, la situació idònia per fer petits passets en el nostre creixement en relació a la por.