Quina Vergonya!
La vergonya és familiar per a tots. Però, perquè sentim vergonya? per a què serveix? Com s’organitza?
La vergonya és una emoció que pretén ocultar algun defecte o acció nostre que creiem que, si es veiés, podria provocar rebuig. La vergonya és útil perquè ens ajuda a desenvolupar la consciència i el sentit de responsabilitat social, però és una emoció que ens pot dur a amagar els nostres errors, o a caure en un excés d’autocrítica per evitar o minimitzar la crítica destructiva o el rebuig dels altres. Les crítiques que rebem o tenim por a rebre i la vergonya que sentim, activen el sistema d’amenaça/protecció.
Quan pensem: m’arriscaré, ho intentaré! La vergonya és el fantasma de l’autocrítica que diu: uh uh! No ets suficientment bo. Mai vas acabar el màster, et va deixar la teva novia, mira el que et va passar quan eres petit. Se que no creus que siguis lo suficientment intel·ligent, talentós, etc. La vergonya és això. Si podem silenciar-la i dir: ho faré!, aixequem la mirada i el crític que veiem assenyalant-nos i rient-se el 99% de les vegades, qui és? Nosaltres mateixos. La vergonya grava dues grans frases: “mai seràs suficientment bo” i si pots parlar d’això “qui et creus que ets?”
Tanmateix, hi ha una gran diferència entre la vergonya i la culpa. La vergonya està centrada en un mateix, la culpa en el comportament. La vergonya és: "sóc dolent", la culpa és: "vaig fer alguna cosa malament". Podem dir que ens sentim culpables pel que fem i avergonyits del que som. La vergonya està molt correlacionada amb addicció, depressió, violència, agressió, intimidació, suïcidi i trastorns alimentaris. I la culpa està inversament correlacionada amb aquestes coses. La capacitat de retenir alguna cosa que hem fet o deixat de fer, en contra del que volem ser és increïblement adaptable. És incòmode però és adaptable.
La vergonya la senten igual homes i dones però s'organitza per gènere. Per a les dones, la vergonya és fer-ho tot, fer-ho perfectament i mai deixar que et vegin suar. Per als homes, la vergonya és una, no ser percebut com feble.
La vergonya sorgeix en aquesta xarxa d'expectatives contradictòries i competències impossibles, que ens diuen com se suposa que hem de ser. És una epidèmia i per sortir-ne, per trobar el camí, hem d'entendre com ens afecta, i com afecta les nostres relacions, a la paternitat, en com treballem, etc.
Així mateix, hi ha un antídot per a la vergonya! L'empatia, la comprensió i l'acceptació és l'antídot per a la vergonya. Com assenyala Brené Brown: "Si posem la vergonya en una placa de Petri i volem que creixi exponencialment: necessitem secretisme, silenci i judici. Si es posa la mateixa quantitat de vergonya en una placa de Petri i es ruixa amb empatia, no pot sobreviure".
