T’has preguntat mai quins són els teus drets?

Quins són els teus drets personals? Tots tenim una idea de quins maldecaps ens pot portar no conèixer els nostres drets en un judici, però què passa amb els drets humans? El dret a la llibertat, al respecte, a ser escoltats, a sentir, a emocionar-nos, a expressar-nos, a dir que no, a posar límits…Sentir que tenim aquests drets és el primer pas cap a una relació saludable.

L’Assertivitat fa referència a un tipus de comunicació on es respectin els drets d'ambdues persones implicades. Així doncs la coneixença d’aquests és indispensable.

La teoria la tenim prou clara, però què passa a la vida quotidiana? Què passa quan per evitar una discussió amb la parella deixem d’anar a fer un cafè amb aquells amics? Què passa quan demanem un entrecot poc fet i ens el porten molt fet i per no molestar ens el menjem? Què passa quan cada vegada que ens sentim malament ens ho quedem per a nosaltres per no crear malestar als altres? Què passa quan anem al cine i sempre veiem la pel·lícula que la nostra parella vol?

Quan sentim que no podem ser qui som ens oblidem de nosaltres mateixos. Poc a poc la nostra veu es va apagant i amb el temps la deixem d’escoltar. Aquest camí ens porta a una situació on no sabem què necessitem, què ens agrada o què volem. Això pot tenir implicacions a nivell identitari que es manifesten amb la sensació de “no sé qui sóc”.

Per altra part hi ha l’altra versió: aquells que sempre pensen en els seus propis drets i obliden que qui tenen davant també els comparteix. Aquesta posició ens pot portar distanciament en les relacions i dificultat en crear vincles significatius.

Podem, per tant, ser respectuosos i educats, però no ser assertius. La consciència de les dues parts ens dona una perspectiva que fa possible l’assertivitat.

No oblidem que un dels drets assertius és a tenir un mal moment! Per tant és una línia positiva d’actuació, però hem d’evitar caure en l’autocrítica si en algun moment se’ns fa difícil.

Silvia Montero i Josep Montañés