Com li diem que ens separem?

Ja és prou complicada la decisió de separar-se, pero encara ho és més si hi ha fills en l’equació. Una de les causes del malestar dels infants en aquestes situacions es deu a com els hi comuniquem. Una comunicació adecuada pot fer desaprèixer les falses creençes sobre la seva responsabilitat en la separació o el sentiment d’abandonament.

Un dels dilemes que es sol presentar és: deixo la parella assumint que “trenco” la família i per tant tindrà efectes negatius en els nens; o continúo encara que la relació no funcioni pensant que aquesta situació beneficiarà als infants. Aquesta decisió és molt personal, però si la comunicació és correcta una separació no porta en si mateixa problemes als nens.

Com li comuniquem?

En primer lloc cal deixar clar que la ruptura de la parella no comporta cap ruptura com a pares. El nen no ha de saber els motius concrets ja que no li reporta cap benefici. Per altra banda, aquesta és una informació que el pot posicionar amb un dels dos progenitors, cosa que volem evitar a tota costa per la seva salut.

Ja que al nen se li presenta una situació nova i no té precedents - habitualment - per anticipar què passarà pot pensar múltiples alternatives. Per reduïr aquesta angoixa és important explicar-li quines implicacions tindrà la nova situació per a ell. Què canviarà a nivell organitzatiu, amb qui estarà cada dia de la setmana i cada quan veurà a cadascún dels pares.

Es important comunicar-li directament que la separació no implica que el deixem d’estimar.

En últim terme, hem de deixar espai al nen per preguntar tot el que vulgui. Qualsevol moment o dubte és bo i ha de ser atès, tot i que amb la informació adient per a un infant de la seva edat.