Explica’m un conte


Els tres porquets, la caputxeta vermella, hanzel i gretel; tots coneixem aquests contes tradicionals. Què tenen els contes que ens atrapen tant i sobretot als nens? Són històries fantasioses de mons llunyans, però on les trames i narratives ens podríen passar a qualsevol de nosaltres. Així doncs ens permeten identificar-nos amb els protagonistes, però sense sentir que algú ens señala directament. Aquest és precisament l’objectiu dels contes amb missatge com “en pere i el llop”, on per exemple ens vol transmetre la idea de no dir mentides.


Aquest és un fenòmen que es pot traslladar a la vida adulta o és massa senzill? Doncs la realitat és que els contes i les metàfores són molt útils en psicoteràpia. Per una part degut a la distància òptima que ens plantejen amb els personatges fa que puguem treure conculsions i aprendre’n (Aquest fenòmen està ampliament estudiat i s’anomena aprenentatge vicari, aprendre amb models, mirant el que fan i traient conclusions).


Per altra part el nostre cervell està composat per dos hemisferis que s’ocupen d’aspectes diferenciats. El dret es centra més en pensament lògic, matemàtic, de planificació; mentres que l’esquerra té més a veure amb la part artística, la imaginació etc. Així doncs quan un problema no el podem resoldre de forma racional ens pot ser útil utilitzar aquestes víes alternatives corresponents a l’hemisferi esquerra.



La canya de bambú és un bon exemple de metàfora en aquesta línia. Aquesta planta és prou rígida per mantenir-se en peu, però prou flexible per si ve una tempesta poder flexionar-se i aguantar. Aquesta idea pot ajudar a les persones que tenen un autoconcepte rígid de fortalesa a permetre’s més variabilitat d’emocions i de situacions; i per tant un major benestar personal.


Posts Recents
Arxiu