Deixa per demà el que puguis fer avui

D’aquí dues setmanes tens un exàmen. Et prepares mentalment per a l’estudi, ho faràs progressiu, cada dia una mica, per arribar al gran moment ben preparat i tranquil. “Demà començo”, però quan demà arriba et sorgeix alguna cosa important a fer o simplement et dones 10 minuts abans de començar per mirar Facebook o Instagram. No saps massa bé com, però els dies passen i no has fet res: la culpa comença a aparèixer. Quan el temps ja és límit l’ansietat i la culpabilitat et dónen l’energia suficient per posar-t’hi.

Aquest és un fenòmen anomenat procrastinar, deixar les coses que vols fer per després. Ens afecta a aspectes de la nostra vida com la neteja, l’ordre, l’estudi, l’art o la preparació de nous projectes. Però per què ens passa això? Ja sabem que la millor opció es la planificació i el treball constant!

La qüestió és que ens trobem en un dilema continu: el llarg termini vs el curt termini. “Vull deixar de fumar, però ara el que més necessito d’aquest món és un sol cigarret”. La visió a curt termini ens engaña sovint, és una trampa en la que tots hem caigut. També podem plantejar el dilema en termes més fisiològics: el córtex prefrontal vs el sistema límbic. El primer s’ocupa de les tasques més avançades com planificar o raonar, en canvi el segón té a veure amb la supervivència i les emocions.

Hi ha algunes eines que ens poden donar un cop de mà: el fraccionament dels objectius, les petites recompenses quan cumplim un objectiu, realitzar la mínima expressió d’allò que volem aconseguir, o simplement prendre consciència de com ens sentirem si fem la tasca i plantejar-nos què volem realment. És una guerra contínua que mai s’acaba.

En la majoria de casos quan hi ha dates límit solem enllestir la tasca, encara que sigui a última hora, però què passa quan no tenim dates límit? Què passa amb aquelles persones que volen engegar una empresa, declarar-se a una persona, portar una vida més saludable o canviar el rumb de la seva vida? Aquests són els grans afectats de la procrastinació. Paguem un preu molt alt si procrastinem a llarg plaç i la part més esfereidora és que aquestes persones pateixen, no pel fracàs, sinó perque no ho han intentat.