I tu, quan ets feliç?
T’has preguntat alguna vegada què és per a tu la felicitat? és un estat o són petits moments?
Tots tenim un recull de moments que ens fan sentir alegres, en aquest vídeo alguns dels nostres col·laboradors ens expliquen quins són els seus.
Quins són els teus?
“Sóc feliç quan esboço un somriure, quan em miro al mirall i em somric, quan somric a la vida, quan aconsegueixo que una altra persona somrigui per la meva culpa.
Sóc feliç quan em busco, m’observo, m’accepto. Quan em cuido. Quan sóc comprensiva amb mi mateixa, quan m’estimo, quan em respecto.
Sóc feliç quan ballo com si ningú m’estigués mirant, quan condueixo amb la música alta per no escoltar-me cantar, quan escolto la meva cançó preferida, quan em deixo portar, quan aprenc a viure “aquí i ara”.
Sóc feliç quan escolto i em sento escoltada, quan em rodejo de la gent que m’estima, quan algú se’n recorda de mi i m’ho fa saber, quan m’abraçes, quan em sento estimada, quan us veig somriure, quan compartim moments, quan ens expliquem la vida amb l’excusa de prendre un cafè.
Sóc feliç quan observo a les persones amb curiositat, quan faig el que m’apassiona, quan em perdo entre llibres, quan viatjo, quan veig el somriure d’un nen, quan deixo que el dia a dia em sorprengui.
Sóc feliç quan em permeto estar trista, quan entenc que la tristesa de tant en tant em visita, que m’ajuda a avançar. Quan la comparteixo. Quan trio i decideixo. Quan tinc por. Quan decideixo canviar, quan ho faig. Quan prioritzo les meves necessitats.
Sóc feliç fins i tot quan les coses no van com espero. Perquè les coses no sempre són fàcils però sí que es poden fer més senzilles. Perquè en aquests moments es quan aprenc.
Sóc feliç quan vull. Quan decideixo ser feliç.
Sóc feliç quan m’/t’/us/ estimo. Perquè la felicitat és un dret universal.”
Alguns creiem que la felicitat no està a les nostres mans, que depèn de les circumstàncies, de la sort o del destí. Altres pensem que la felicitat te l’has de buscar, com qui busca un tresor i guarda els petits moments que ens fan sentir alegres. Altres pensem que ens ho hauríem de plantejar com una obligació i tenir petits moments de felicitat. I tu, què en penses?
