Influeixen les meves expectatives?


Uns anys enrere es va fer el següent experiment:


S’avalua als nens d’una classe amb uns tests de CI, es corregeixen i seguidament se’ls hi comunica uns altres resultats aleatoris a la professora i als alumnes. Les dades entregades no corresponen als tests passats. A final de curs veiem com els alumnes que suposadament havien obtingut un resultat més favorable milloren el seu rendiment a classe, i els que havien obtingut un resultat més negatiu empitjoren.


La confiança en un mateix, l’atribució causal o el tracte del professor cap a l’alumne son segurament alguns dels factors que van tenir influència en aquest experiment. El que sabem del cert és que les expectatives sobre un mateix i sobre els altres té un efecte: l’efecte pigmalió.


Imaginem què pot passar amb els nostres fills quan a l’escola els etiqueten de gamberros. O quan els professionals li diagnostiquen un TDAH. Fins i tot quan nosaltres mateixos pensem que el nen no és gaire espavilat. Cadascuna d’aquestes etiquetes ens ajuden a anticipar el futur, el que passarà; però en ocasions ens juguen una mala passada. I si aquest futur l’estem creant nosaltres?


Posem per cas un nen amb molta energia. Li costa encaixar socialment ja que en ocasions el sobrepassa l’entusiasme i no segueix les normes o no respecta als altres. Els pares ja han rebut moltes queixes per part de l’escola i d’alguna activitat extraescolar. Poc a poc van intentant reduïr el conflicte i eviten que el nen vagi a extraescolars grupals o a colònies durant l’estiu. Al vespre van cap a casa per la por al conflicte si el porten al parc.


Com veiem, la solució que plantegen els pares amb la millor intenció per a contrarestar els conflictes socials del nen acaba resultant un problema més greu ja que no li donen la oportunitat d’entrenar-se en la socialització i cada vegada s’agreuja més. A més el nen reb que és conflictiu i que és el que s’espera d’ell.


Com a pares ens podem plantejar quin missatge estem transmetent als nostres fills quan actuem amb la urgència de solucionar el problema, però al mateix temps no donem la oportunitat que el resolgui per ell mateix? Si podem tolerar les preocupacions del que pot passar en un futur i centrar-nos en el present, sense fer del cas concret una etiqueta, estarem generant un ambient de confiança i afecte que facilitarà el creixement.

Com actuaria jo si el problema ja no hi fos?

Posts Recents
Arxiu