Sensacions de Nadal

Ja arribat el fred, avui t'has abrigat, et fregues les mans per notar el caliu, nota com l'aire ha canviat de temperatura, acarona la teva cara... De cop, te'n adones que ja han penjat les llums de Nadal, les estrelles de color groc... T'hi fixes i comences a pensar: com serà el Nadal d'aquest any? Et fa il·lusió o més aviat trobes a faltar els qui no seran a la taula? Pot ser que sigui una sensació ambivalent i alhora contradictòria. Un regust dolç i amarg. Nota les sensacions que es desperten al voltant d'aquest pensament, nota si hi ha alguna part del teu cos que està més tensa, o més relaxada...

Deixes passar aquest pensament i segueixes caminant, ara un peu, ara l'altre... Segueixes passejant, mentre vas a comprar al supermercat. Ara apareix un altre pensament, quin serà el menú del dia de Nadal? Sopa de galets? Canelons? Quantes persones seran a taula? Penses en el menú dels més grans i dels més petits de la casa. De sobte, recordes l'olor dels plats que has menjat cada nadal, el gust dels canelons de rostit, com estava decorada la taula, les estovalles estampades dels símbols nadalencs, recordes el contrast del fred de fora amb el caliu de la casa... Els teus sentits et transporten al Nadal de fa 5 anys.

Aparques els records i te'n adones que estàs al supermercat, compres els últims torrons de xocolata, d'ametlla i d'ou. I uns bombons per acabar d'arrodonir el menú que has preparat.

Sents la tensió dels últims preparatius i desitges que el dinar de Nadal d'aquest any sigui com esperes. Però...com esperes que sigui?, et preguntes. Comencen a venir idees, pensaments, records i te'n adones que t'agradaria que fos com fa 5 anys...però no pot ser. Aquell va ser l'últim Nadal que vas compartir amb una persona que ja no hi és. Notes la pressió al pit, igual és la tristesa que ve a visitar-te, però ara per ara no tens temps de dedicar-hi ni un moment. Esperes que no t'afecti i segueixes de camí cap a casa.

Estàs al cotxe i de cop sona una cançó, una cançó que et recorda a temps enrere, et recorda qui cuinava aquells canelons tan especials, recordes la il·lusió del dia de Nadal i recordes qui estava a taula. Una llàgrima entela els teus ulls, ara la tristesa ve a visitar-te i decideixes prendre't un moment, fer-li un espai. Pots recordar l'abraçada que et va fer la teva àvia just quan vas arribar a casa, l'olor que feia el seu perfum, el tacte de les mans, el pentinat que tan bé li quedava, la tendresa d'aquells moments...

Ara, el teu cos està relaxat, ha canviat la cançó i ja gairebé arribes a casa. De cop, apareix un altre pensament: i si aquest nadal és diferent? I si provo d'escollir com m'agradaria que fos? Tens clar que t'agradaria parlar dels qui ja no són a taula i dedicar un petit moment, posar-hi veu, posar-hi els records i compartir-los amb la gent que t'estimes. Començant per cuinar amb la mateixa tendresa, preparant la taula amb l'ajuda dels teus fills, oferint un espai als records i a les emocions que ens mouen, i si cau una llagrimeta...sempre puc demanar l'abraçada que tant necessito!