Ets perfecte, ja et canviaré
T’enamores, has trobat la persona perfecte. Reuneix tot allò que buscaves i a més li agrades… quina sort! Però a mesura que passa el temps comencen a sorgir aspectes que no havies vist, facetes que ja no t’agraden tant, comentaris o comportaments que no quadren amb la imatge que tenies d’ella. I sense ser-ne massa conscient comences a pensar: ja la canviaré. Segur que amb el temps si li vaig repetint entrarà en raó.
Aquesta és la seqüència clàssica de les parelles. Quan ens enamorem d’algú ens en fem una idea on qualsevol semblança amb la realitat és casualitat. Poc a poc, amb el dia a dia i les experiències compartides anem veient qui tenim al davant. Hi haurà aspectes que coincideixin i altres que no. La nostra feina és de contínua actualització, de continuu descobriment. És important entendre que si l’altre no compleix el que havíem imaginat és a nosaltres qui ens hem de qüestionar, no a l’altre.
En darrer lloc intentar canviar a l’altre no funciona gaire bé. Podem generar de forma molt eficient un sentiment de culpa, d’inadecuació, de poc valor en l’altre; però un canvi en els nivells que desitgem difícilment passarà... A més a més, implícitament li estarem dient: t’estimo amb condicions, t'estimaré més si ets qui jo vull que siguis (ups..això és una trampa de l’ideal de perfecció!).
Així doncs, és possible que et preguntis: ningú pot canviar? Al contrari: tenim un potencial increïble de canvi personal, quasi infinit, però sempre amb un mateix i en els punts on vulguem canviar de veritat.
Per altra banda, podem generar molts canvis en les relacions, en l’espai entre tu i jo, que no som ni tu ni jo, sino que ens convertim amb nosaltres. Què podem fer quan tu t’enfades? Què necessites en aquell moment? Què podem fer quan has tingut un dia de feina estressant? Aquestes preguntes es basen en un canvi relacional, no personal. Ja no et senyalo el que has de canviar, sino que treballem junts en la mateixa direcció (i fem un equip! win-win).
Llavors, si convenço a la meva parella del que ha de canviar ho podrà fer? Tots estem en constant evolució i som permeables a les visions alternatives; però per altra banda, la forma d’estar en el món, d’actuar, de pensar i de sentir, en moltes ocasions son dilemàtiques i per tant complexes. Per tant, la teva parella pot canviar, si tria fer-ho.
La màgia del canvi arriba amb l’acceptació. És contra-intuitiu, però com deia Rogers: “Els éssers humans som capaços de canviar quan acceptem qui som”. Si ens permetem acceptar a la persona que tenim al costat li donarem la oportunitat d’evolucionar, de créixer i de millorar sense límit.
No podem escolpir, com si d’una estàtua es tractés, a la nostra parella ideal, però dia a dia podem re-descobrir a la nostra parella i junts construïr la nostra relació. No et sembla preciós? :)
Josep i Silvia
