SOS: El meu fill no em fa cas!



Cada vegada és més habitual escoltar la frase “el meu fill no hem fa cas”, acompanyada de: no obeeix, no em respecta el que li dic, etc.


Fa algunes dècades, la obediència als pares ni es dubtava, existia un estil de criança més autoritari. Actualment l’estil ha canviat i en aquest canvi, també ha canviat la forma en que els nens responen. Comprendre el sentit de les normes i reflexionar i opinar sobre elles, en lloc de guiar-se per la obediència cega i la por al càstig, és clarament un pas endavant cap a la maduresa psicològica dels nens i adolescents. El que passa... es que per als adults és més difícil de gestionar, oi?


Recorda que dia rere dia, els estem ensenyant com funciona el món, cada vegada que el teu fill no et fa cas, podem entendre-ho com una oportunitat d’aprenentatge, no com una guerra de poder (on hi ha càstig o submissió).


Nosaltres sempre us recordem que no hi ha una fórmula màgica de ser “bon pare o bona mare”, no hi ha una guia establerta (per sort!) però si que hi ha necessitats bàsiques dels nens que hem d’atendre.


  • Què és el que ha d’aprendre un nen que nosaltres podem ensenyar-li com a pares?

Més enllà de la importància de que et faci cas o no en un moment concret, el que els nens aprenen del que nosaltres els hi podem ensenyar, en la superfície: a resoldre adequadament un problema o un conflicte, a respectar les normes, els límits, etc. Però en el fons, i molt més important, els hi estem ensenyant a reconèixer, regular les seves emocions i a responsabilitzar-se progressivament de les seves necessitats.


Saps que tots els éssers humans tenim dues necessitats bàsiques en les nostres relacions? Tots necessitem: sentir-nos estimats i sentir-nos respectats.


Així doncs, quan el teu fill respon amb una emoció, sovint respon a una necessitat que no està satisfeta. Per exemple: quan no ens sentim estimats, ens entristim; quan no ens sentim respectats, ens enfadem; quan les dues persisteixen, ens desesperem.


Per tant, cada situació ens ofereix una oportunitat per a que el nen aprengui a consolar-se i acceptar-se a ell mateix. Mitjançant el nostre exemple, nosaltres decidim que fem i aprenem davant d’aquesta situació concreta, al mateix temps que li ensenyem al nen a fer el mateix.


Existeixen 3 condicions necessàries en la relació amb el teu fill (en ordre progressiu):

  • Afecte incondicional: estimar-lo sense condicions es troba en la base de la relació. Es important transmetre que l’afecte no depèn del comportament del teu fill. Establir aquesta base, ajuda als infants a sentir-se estimats i a generar un tipus de relació de col·laboració (i no de competitivitat).

  • Responsabilitat ferma: els nens necessiten una figura que els transmeti coherència entre el que sent i el que fa. El poder i el respecte no neix del càstig o l’amenaça, neix d’aquesta responsabilitat. Recorda que tu ets el capità del vaixell (el seu model), el teu fill es sentirà més segur al saber que tu tens el control del timó.

  • Serenitat (no violenta): Des de la serenitat, pràcticament totes les intervencions serveixen, fora d’ella, cap funciona. Quan nosaltres perdem el control sobre nosaltres mateixos, perdem el poder.


Recorda que, encara que els nens mai ho confessaran així, necessiten que els adults marquem una sèrie de línies divisòries i pautes de com funciona el món i les relacions. Precisen que els adults fem d’adults, el que significa que agafem el timó del benestar dels nostres fills i que prenguem decisions basades en la nostra saviesa, els nostres valors i la nostra experiència.


Si t’ha interessat aquest article, durant el mes de febrer parlarem d’aquest tema a les nostres xarxes socials i ens pots preguntar el que vulguis!


*Il·lustració: Pascal Campion.



🎥 Si vols fer-li una ullada, també en parlem a Ràdio Esparreguera 🎥



Silvia Montero i Josep Montañés



Posts Recents
Arxiu