Experiències a teràpia: "Un conte perquè no tinguis por"
Avui tenim el plaer de compartir amb vosaltres un conte que vam construïr amb un dels nostres usuaris més petits.
Hi havia una vegada un mussol que tenia por, tenia molta por quan algú li pegava o li deia una cosa lletja.
Un dia el mussol, anava cap a l’escola i es va trobar al cocodril. El cocodril li va dir una cosa lletja, li va dir: ets un tonto!
El mussol, de cop, va sentir molta molta molta por. Al primer moment se’n va anar molt lluny volant. Va pensar, tinc molta por, mira el que m’ha dit el cocodril...
Mentre anava volant, va pensar...no sé com treure’m aquesta por de sobre. I li va venir una idea: i si vaig a visitar als meus amics perquè m’ajudin?
Es va dirigir cap a casa de la Zebra. I li va dir: hola Zebra! Com estàs? Necessitaria un consell perquè el cocodril m’ha dit coses lletges i jo he passat molta por. Quin consell em podries donar?
- No et preocupis Mussol, tu pots dir tot el que vulguis, menys paraulotes.
El mussol li va donar una abraçada i li va dir: moltes gràcies pel consell Zebra.
Es va dirigir cap a casa de la Girafa. I li va dir: hola! Com estàs? Necessitaria un consell perquè el cocodril m’ha dit coses lletges i jo he passat molta por. Quin consell em podries donar?
- Mussol, jo crec que podries dir-li que no t’ha agradat el que ha fet, que no ho torni a fer perquè sinó li diràs a la profe. Si s’enfada que s’enfadi, és el seu problema, no és el teu.
El mussol li va donar una abraçada i li va dir: moltes gràcies pel consell Girafa.
Un altre dia, quan va tornar a l’escola, es va trobar al cocodril i li va dir una cosa lletja! Li va dir: ets tonto! I a més a més no te’n enteres. El mussol, li va dir: no m’agrada que em diguis això. Si t’enfades és el teu problema, no el meu. I si m’ho tornes a dir, li diré a la profe.
El cocodril es va enfadar i li va dir: em xivaré a la secretaria. I el mussol li va contestar: m’és igual, xivat, jo et diré el mateix.
Al cap del temps, es van tornar a fer amics perquè el cocodril i ja no va tornar ni a dir-li coses lletges ni a fer-li coses lletges.
Així el mussol, amb els consells dels seus amics, va aconseguir que la por marxés...
Ara ja no tenia por de que el cocodril s’enfadés i el pegués, ara sabia que ja no li faria més mal perquè el mussol es podia defensar utilitzant els consells dels seus amics.
El mussol i el cocodril van viure molt feliços, sempre amics i sense dir-se coses lletges.
I vet aquí un gos i vet aquí un gat... aquest conte s’ha acabat.
T.G
