L’única constant a la vida, és el canvi

Ets una persona a la que sempre li agrada tenir tot sota control? Si és així, tenim dues noticies per a tu. La bona és que no estàs sol! Hi ha moltes persones com tu. I la dolenta és que pretendre controlar-ho tot, no és saludable.


Existeix la il·lusió de que tot es pot controlar! Si ens parem un moment a reflexionar sobre el control, ens adonem de que a nivell social existeix la creença que suposa que quan hi ha control tot funciona sobre rodes i quan brilla per la seva absència impera el caos.


És cert que aquesta creença no està del tot equivocada, perquè quan no sabem com comportar-nos, quan la situació és ambigua i sentim que perdem el control, podem seguir un camí que potser no sigui el més adequat. No obstant, equivocar-nos no sempre és quelcom negatiu perquè de vegades podem aprendre més d’un error que d’un èxit.


Mantenir el control és una càrrega pesada i exigeix esforç permanent per no perdre’l. Quan sentim que no podem controlar el que passa al nostre voltant, recorrem a antigues creences, estereotips o inclús supersticions en un intent per donar sentit al que ens està passant.



Què significa que pretendre controlar-ho tot no és saludable?


L’excés de control pot omplir les nostres vides d’obligacions i d’exigències imposades que mai acaben.


Existeixen aspectes que es relacionen amb l’excés de control, per exemple:


  • La preocupació: (no, preocupar-nos no ens donarà més control!) quan ens preocupem pel que pot passar en comptes d’ocupar-nos de qüestions que ens pertoquen en el moment present.

  • La innovació: (I si m’equivoco? No puc, no és el moment, etc.) la por a equivocar-nos i a fallar fa que tinguem por de donar noves passes, tenir iniciativa, posar en pràctica noves estratègies.

  • L’error: (si no ho faig bé, he fracassat) considerar que l’error és un fracàs pot generar una necessitat excessiva de control.

  • L’autenticitat: (què pensaran de mi els altres? I si no m’accepten?) quan el control suposa una tendència a viure pendent del judici aliè i de la imatge que volem transmetre, no podem veure que quan més brillem és quan s’aconsegueix ser autèntic, tu mateix i quan et permets ser vulnerable.


És natural que es previnguin els actes que escollim i portem a terme, no obstant, la necessitat de prendre decisions buscant tenir controlades totes les vessants que porten a certes situacions és el que genera major ansietat, estrès i incapacitat i, per tant, majors danys a l’organisme. És necessari que comprenem que la força amb la que intentem controlar és la mateixa força que ens pot arrossegar cap al sentit invers.


Aleshores què podem fer?


En realitat, la situació més ambigua a la que ens podem enfrontar és la vida mateixa. Només existeixen dues certeses a la nostra vida: 1. Cometrem errors. 2. Tots morirem algun dia.


Perdre el control significa comprendre i acceptar la incertesa com a part de la vida. Significa acceptar que hi ha situacions que no podem controlar i d’altres que no podem comprendre.


Si podem acceptar la incertesa estarem més oberts a les noves experiències i possibilitats perquè no ens aferrarem a les nostres velles creences que regeixen la nostra zona de confort o seguretat, sinó que estendrem les nostres ales, assumint el risc que implica volar (i viure)!.


Apostem, doncs, pel desenvolupament del nostre talent. Confiem en els nostres recursos! ;)





Posts Recents
Arxiu