Infidelitat: es pot perdonar?

Quan parlem d’infidelitats, de què parlem exactament? Parlem d’engany? Parlem de connexió, d’una història d’amor, d’una sala de xat, de sexe pagant, d’un massatge amb final feliç, de porno, d’aplicacions de mòbil de cites?

No hi ha una definició acordada del que suposa una infidelitat, per a cada parella és diferent. Si ho entenem com una aventura, reuneix els ingredients principals: una relació secreta que és l’essència d’una aventura, una connexió emocional (en major o menor grau) i una quimera sexual.

Una infidelitat posa en risc, la nostra seguretat emocional en la parella. “Jo estava satisfet amb la meva relació amb tu, i ara, m’ho qüestiono tot”. La infidelitat, és una violació a la confiança i que sovint, genera una crisis d’identitat amb nosaltres mateixos. “Puc confiar amb tu, una altra vegada? Podré tornar a confiar amb algú, de nou?”

La infidelitat com a conflicte intern entre els valors i el comportament.

Les aventures son un acte de traïció, però també solen anar acompanyades de l’expressió d’enyorança i de pèrdua. Enmig d’una aventura, es pot trobar un desig i un anhel de connexió emocional, de novetat, de llibertat, d’autonomia, d’intensitat sexual; un desig de recuperar parts de nosaltres mateixos. O un intent de recuperar la vitalitat de cara a la pèrdua i la tragèdia.

Sovint, darrera d’una aventura, s’amaguen històries de pèrdua que ens obren interrogants (hi ha alguna cosa més a la vida? O és això? M’imagino així els propers 25 anys?)... que son els que ens poden impulsar a creuar la línia vermella, com un antídot per contrarestar la mort.

Al contrari del que es pot pensar, les aventures solen tenir menys relació amb el sexe i més amb el desig: desig d’atenció, de sentir-nos especials, importants.

És una situació que es dóna sempre al final d’una relació o es pot perdonar?

Com ens curem d’una aventura? El desig és molt fort i la traïció és molt profunda. Una aventura es pot reparar però és un procés que requereix una gran dosis d’energia per la parella. Per algunes relacions la infidelitat és el final, per a d’altres, suposa un gran canvi a la parella i ens pot impulsar cap a noves possibilitats.

El fet es que moltes parelles que han travessat per aventures, segueixen juntes. Algunes simplement sobreviuen i d’altres podran realment convertir aquesta crisis en una oportunitat.

Què podem fer específicament com a parella per curar la ferida?

Per una banda, necessitem que la persona que ha sigut infidel reconegui el mal que ha pogut fer a la parella. Que es responsabilitzi de cuidar els límits, que es comprometi a no traspassar la línia vermella i restablir la confiança.
Per altra banda, necessitem que l’altre membre de la parella, pugui fer alguna cosa per recuperar el seu sentit d’autoestima, rodejar-se d’amor, d’amics, d’activitats que li retornin la vitalitat, l’alegria i el sentit d’identitat. A més a més, frenar la curiositat per saber els detalls de la infidelitat (que només generaran més dolor). En canvi, es poden fer preguntes relacionades amb els motius i el significat d’aquesta infidelitat: què va suposar per a tu aquesta aventura? Què vas experimentar? Què senties quan tornaves a casa? Què valores de nosaltres?